viernes. 26.04.2024

Oi vos traigu un pueta d´agora, depa lotru lau la Sierra Gata. En Peñaparda (El Rebollal. Salamanca), paí anda el José Benitu Mateus Pascual. Anquí ubu la su nacencia enos Mairilis (1974), dondi jizu Cencias Impresarialis ena Universiá Carlos III, es iju de pairis charrus i una de las sus bisagüelas ubu nacencia ena serragatina Torri de Don Miguel.

Es envestigaol notabri del patrimonu oral i musical en Peñaparda, ondi vivi, famosa poel usu del su José Benitu Mateus Pascual. www.sierradegatadigital.esfolklori i el sostribu enos sus panderus cuadráus. Divulgaol dela coltura tradicional por mé de varius bloguis cumu “El Rebollal” i “Parla del Rebollal”, llevandu la revista coltural digital “La Gurulla”. Exerci cumu tamborileru i panaeru, es cofundadol del grupu “Chabarconis d´El Rebollal”, i escribi atentu dela su zona, tantu en prosa cumu en versu.

Curtiva el estremeñu. Delus sus testus se destacan: “Breve descripción de Peñaparda”. (2002); “El corral los mis agüelus”, puemáriu, (2004); la puesía "Jálama", que jué leía el 26 de mayu de 2010, enas Cortis de Castilla y León, comu parti d'una “Proposición No de Lei (PNL)” pala defensa dela lengua leonesa. Escribi tamién cuentus ena palra d'El Rebollal, ubiendu recebíu premius varius d'ellus. A pubricáu  en “Nueva literatura en estremeñu” (2010 i 2011.

La palra d'El Rebollal, con vitaliá nel puebru, es la varieá local dela lengua asturlionesa oriental que normalmenti quea reconocia cumu parti el artuestremeñu i que se palra ena dicha comalca. Entovia la conservan alreol de 4.000 presonas palrantis (entri la genti qu'abita endrentu la comalca i los emigrantis a otrus paísis u otrus lugaris dela península Ibérica). Son emportantis los labutus el profesol Ángel Iglesias Ovejero ("El habla de El Rebollar. Descripción" i "El habla de El Rebollar. Léxico" i José Alonso Pascual ("Robleda. Crónica y descripción del lugar"). 

JÁLAMA

Jálama sujeta al cielu,

el cielu d´El Rebollal,

no sea cuentu que risbali

i mos jaga algún mal.

N´esta tierra tan polía,

n'esta tierra sin igual,

Jálama es lo más altu

que se ve desdi el lugal.

A los Reyis de León

Jálama los vio llegal,

y trajun a la su genti

pa El Rebollal enllenal.

Asturianus y leonesis

mos trajun al Rebollal

los sus bailis, los sus ssonis,

la nuestra jorma de palral.

Jálama de siempri estuvu

sentá nel mesmu lugal.

Áina si ves cómu ríi

al golvel los ojus p'allá.

Mira si tieni emportancia

que siempri la tenemus en boca.

 Y asín sali en muchas frasis,

no te creas qu'es en pocas.

Tal que sabin los pastoris

el tiempu pola su sombra:

"Cuandu Jálama tieni toca,

Perosín tá jechu una sopa".

Jálama mos echa un oju

n'esti rincón de la Uropa

guardandu la nuestra palra

comu con un ñú de soga.

Y es que mos quierin robal

lo más ricu que tenemus:

la nuestra palra leonesa,

la qu'ussarun mis agüelus.

Jálama, cuidamus bien

y echa un oju a lo qu'hacemus,

que si no la nuestra palra

dis quí a pocu la perdemus.

Tú que visti pasal reyis,

que visti los pueblus llenus,

cuida la nuestra cultura

qu'otra cosa no tenemus.

Nota.- Puesía leía enas Cortis de Castilla i León, el 26 de mayu de 2010, comu prencipio dela defensa que José Ignacio Martín Benito, procuraol en Cortis, jizu dela lengua lionesa.

CARRUCHINUS 

El tiempu no para. Va ahilandu siempri palantri, pa tós igual. Lo que cambia es cómu vamus enllenandu essus ratinus, essus días, essus añus dela nuestra vida, las cosas que mos van passandu pol caminu. I, en llegandu a viejus, miral patrás, vél el caminu que imus andau i recordal... 

La mugel avía andau ya muchu, muchu caminu. Muchu mas caminu que nenguna otra pressona del lugal. I seguía igual que la primel ves que la vidi: vestía de negru, dendi el pañuelu la cabeça hasta las alpargatas, passandu pola chambra, la saya, el mandil o la faldiquera. Siempri de negru, lutu sobre lutu, primeru polos sus padris, los tíus, ermanus, zagalis... I allí seguía, sentá nel sillu, conos sus ojus crissaus ena lumbri. El silenciu paecia mostral que estava arreculandu patrás enos sus recuerdus, del mesmu mó i manera que rebobinamus una caseta pa golvel a oyé-la dendi el prencipiu. I se pusu a contal la su estoria. Ya la avia oyíu muchas vezis peru, con tó i con essu, ca ves que la contava era comu si huessi la premera. La mugel aprencipió a palral i en un momentinu, al cerral los ojus, me paeció que golvia patrás ochenta añus i que estava allí, viendu lo que passava, viviendu la estoria.

Notas.- Emprencipiu dun relatu de José Benito Mateos Pascual. “Txebe”, que mós da un exempru dela su prosa.

Grabación.- Encruímus una grabación “Toreru tira la capa”, pubricá el 5 noviembri 2012, del su conciertu pala muestra de folklori "Tocando polos puebrus", de Morea, conceyu d'Ayer, Asturies. Ochobre 2012.

Retrataura.- Txebe “Toreru tira la capa”. Un detalli dela grabación "Tocando polos puebrus", de Morea, conceyu d'Ayer, Asturies

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Txebe, el músicu-pueta de Peñaparda