martes. 23.04.2024

Esti perru cuelpu

-- Ei¡, Anicetu cumu va to, amigu.

-- Güenu… va que nu es pocu.

-- Te veu transíu i cumu acogotáu.

-- Andé paí de jarana, peru el mi cuelpu ya nu es lu qu´era. Estoi magaitu, abaldáu, jechu un ciscu.

-- Nu andis quejánduti tantu, Anicetu, qu´entoabia eris nuevinu.

-- Pa usté, don Silvestri, anqui tenga cinquenta añus, siempri sedré un dagalinu, vamus!.

-- Dizin paquí qu´el  berrunchu cun gustu ni da jolmiguéu ni piquiña.

-- Pu yo estoi cumu paque m´arrecojan cununas esparigüelas, sin poel ni siquía cunel mi cuelpu.
    
-- Lu, p´andi andubisti, p´agilal assín, a trombis lombis?.

-- An portáu pacá, pal puebru, unus amigus míus depá quandu dagal. Emigrantis que paran an cá la su familia. Me palrarun duna montonera cosinas que yo ya abía trascordáu. Estuvun de caraba un güen ratu, que si estu que si l´otru, que si aquellu de pacá o aquellu de pallá. Antoncis s´acordarun de quandu díbamus pató las fiestas delus puebrus d´alreol. Un´aspecie vía cruzis, cunas sus parás pa jechal un rezinu.

-- I t´as acorríu la metá la Sierra.

-- Acorrel-la?…, pue sel, bebel-la…, lu es. Ni a queáu una sola cántara de vino sin catal… Ni un segundu de parança, pa una miaja descansiu, entó el cachu Sierra qu´abemus poíu goçal. Encá unu delus lugaris emprencipiamus un palrotéu sobri las sus costumbris. Velequí una praça, pu´una palranga cunus sus vezinus. Velellí una calli d´antigu, pu´una chalra dela su estoria. Enca puebru una poniura destinta de sol i yo entrilláu entri el carabéu i el comerciu, cunus mis ojinus pitirris, coloráus, i la mi carina lambía.

-- Es mu propiu. Si dendi mu lalgu nu venían essus amigus pal su puebru, abrían ganas d´arrebañal un poquinu detó i d´entorricalsi dela nuestra coltura, que es tamín la dellus. Una coltura abocá a escabullilsi i estravialsi cunel passu del tiempu, a pocu que mos enrabiemus, en cuantis afrojemus de bregal enella. Ah!, essa genti que paquí chaman “chicharerus”, cumu arreparan la su tierra, cumu se descalientan polos sus puebrus. Son aquellus que namás la nessecía obrigó a dilsi velellí, naina qu´essu. Es tristi abel de vivil una curtura que ni es la tuia, ni la de tus pairis, ni la de tus agüelus, peru que degraciamenti jorma un güen cachu dela deprendía polus tu s´ijus, que s´an abanrrancáu enotras raízis. Lus tus amigus s´an queáu en metá del meyu dela jesa, cumu muchus d´otrus. Lus sus´antipassáus velequí, lus sus´ijus velellí.

-- Güenu, es que toquitían tolus palus. A mi tocomi en suerti el delas fiestas, porque porel día despachu nel comerciu. Que nu me vaga andal paí i abandonal las mis faenas, cumu´un pindongu o un jaragán. Ena caraba dizían qu´abían sacáu retrataúras de toas las callis i de toas las´ingresias, encrusu dela nuestra. Aluegu tamién, qu´ubun jechu verea polos campus.

-- Essu que se llevan por´endelanti. Antis eran naranjas, limonis, bruñus, tomatis, patatas, chícharis, pebas, frejonis i jigus pasus. Que diba la Serrana petaita cosas por´el Pueltu p´arriba. Agora son afotus i porbu enus sus çapatus, peru sobri to el recuerdu delus paisajis. Assín la Sierra de Gata quea enus su s´ojus i lus santus engancháus enus sus pósitus.

-- Empricipiamus en Coria, cunus San Juanis i acontinamus cun San Güenabentura ena Moraleja. Endispués Santiagu nel puebru de Gata i las Villasgüenas cun San Pantalión, aluegu jue enus Peralis del Pueltu, dispuesinu San Lorenzu, palus Joyus… Esti añu cunas estrellas apagás, que trujun ellus ganas de vel-las cael peru nu púu sel pol me dela luna grandi.

-- Pues si que vos abéis dau un güen julepi. Contri, que ajuyó paí lejus e l´aburrieru… eh!

-- Cumu que tengu el cuelpu petáu de mataúras i nu sé ni de que son… Peru asperisi un ratinu que entoavía nu é arrematáu.

-- Lu, cumu?.

-- To pu que entovía mos quearun el Azevu, Cillerus i Valverdi del Fresnu, unu pacá día, qu´esti añu queo entrillá la vilgin d´agostu entri feriáus.

-- Mairi mía!. Pu si qu´as roáu paí. Ya poemus dizil, que nu l´espichas burru.

-- Si, peru velequí qu´el mi cuelpu es un perru cuelpu que á perdíu muchu.

-- Nu me choca na. Pu estu que me narras cun tanta menucia, yo essu ya lu jazía de pa quandu mozu. E l´acabaizu erasi en Juentiguinaldu.

-- Essi me quea entoabía. Voi afechal arringáu.

-- Conchu!. Cumu que ya veu posá l´esquela. Magináu, veleí, el cuarterón la tienda: “Cierráu pol muelti. Anicetu la ja espicháu en disantus”.

-- Sedrá graciosu que angora envés d´El Escupichíquilis me chamaran El Fanfarria.

-- Ja, ja, ja… Velequí, o jaz to gracia o eris un desaboríu. Polu menus t´as embaíu un poquinu que paquí ya sabis lu qu´ai.

-- Me ixun lus míus amigus que les prestaba muchu la mi jorma de palrar en castúo.

-- Essu te ijun?. La que mo s´enlió el Chamizu.

-- Mo s´embarulló to.

-- Les espricasti qu´el poeta Luis Chamizu usala cumu un enventu literariu pa rifirilsi alu castizu i lu castu qu´eran lus labraoris ogañazu.

-- Si les diji que sueli usalsi pa didil, un suponel: “lus castúos labraoris estremeñus”, peru nu pa miental ala nuestra palra.

-- Lu, i quearunsi cona copra?.

-- Pu barruntu que nu, la creatura está mu anúa. Ellus tienen conoçencia  del “Miajón de los castúos”, pu velellí se estila la lestura de puesías, encrusu tienin ena su memoria cachinus de “La Nacencia” i me dixin cun toa segurancia “castúo e s´el estremeñu que se palra pal sul de l´Estremaúra”.

-- Peru el Luis Chamizu dejó escribíu que “castúo” sesnifica “castizu”, i que quandu el l´apoaba assín era pa dizil lus “manteneoris dela casta de labraoris que cortivan, pa si mesmus, la su jacienda”.

-- Argu assín cumu d´antigu juerun lus pecherus artelanus.

-- Pue sel. En cualesquía casu nu tien na que vel cun palra nenguna i es una brutá miental cunesta parabrina la nuestra jorma de chalrar.

-- Pu me paji a mi que mus avemus queáu cuna nombraría cumu yo queemi cunel mi moti. Es ya una moa.

-- Velequí que to mos questa un güevu i un cachinu d´algotru.

-- Ya vos passasti tres puebrus, don Silvestri.

 -- Es que esti tema me pon esfarataitu de to.

-- Izin que quandu nu se pue cunel enemigu es mejol sostribalsi nél.

-- Agora si que m´as dau un güen jerronazu. To menus dil ala engalanchina, bandiandu alus quatru vientus: “castúo es argu assín cumu cangueru, un jombri que cunun pal d´iuntas, cortivaba la su tierra i nu sesnifica palra estremeña,  paná de na”.

-- La verdá es que naidi paquí di que palra nel castúo. Es cumu si dixeramus, porun suponel, que unu chalra nel labraol o habla nel castizu. Amás castuo sería pató las habras estremeñas i essu nu es assín. Pamí que es muchu más corresto, nessi arrejuntamientu, izil estremeñu que castúo.

-- Dendi luegu. A la genti le chocaría muchu dizil: velequí se palra en labraol i velellí en castizu.

 -- Avemus tos de dizil estremeñu pa chamal la nuestra palra astur-lionesa i, encrusu, la castillana meyeval que se palra payá abajoti.

-- Es más, ni se te aconteça didil castúo. Ca cosa á de chamalsi por´el su nombri que pa essu lu tien. Lo otru son embentus de genti poltroná, mezuconis que están demás.

-- L´iré alus míus amigus que son unus castúos emigrantis estremeñus.

-- Essa pue sel una güena puntá.

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Esti perru cuelpu