jueves. 25.04.2024

Ismael Carmona estuvu a esprical custionis del andal filológicu atillau al estremeñu i a quasi que qualquiera lengua amenuía. Preguntas comu si es lengua o dialetu, estremeñu o castúu, origin i destensión, utiliá del estremeñu, mesmu bandeó polas creyencias falsas i opinionis destinás que ai al reol del estremeñu.

Sobri los poblemas realis, el Ismael Carmona descrivió el estremeñu de lengua amenuía i repuntá dandu causas estóricas rezientis que lo esprican i ata las conseqüencia que estamus sintiendu agora ena sociedá. El resumi traiva comu poblemas de verdá la falta conocencia, d'apreciu, l'aminución del númiru de palrantis, l'assencia enos pranis d'estudiamientu i l'assencia de políticas lingüísticas.

Nel tiempu dela carava queo craru que s´abía entendíu to lo palráu, estandu la chalra en estremeñu. Essi comprendimientu se devía a sel toas lenguas ermanas del mesmu troncón latinu i que estava polo claru que ai comprendimientu entre las lenguas romancis, enque, alas vezis, ena oraliá no lo sean tantu comu ena escritura.

Otras osservancia tocavan el farrungamientu del estremeñu por causa duna mala política en Estremaúra. No se comprendía cómu en Estremaúra, a pesal dela riqueza coltural que ai, la lengua nunca rezara drentu delos puntus d´avíu dela almenistración o el goviernu. Aquella hue, sin duda, la pregunta que más alargó la carava, pos era la más compricá i truxu varias contiestas.

El pesu huerti de tó estu, s´asseñaló, esta na estoria delos estremeñus. Con essu ai palrantis monolingüis que namás sabin palran en estremeñu i que por sel fabetus no alquirierun la vergüença de palral ena lengua materna. Se hazin entendel con qualquiera ena idea de que las lenguas sirvin pa comunical-si. En Caçris, jazi 20 añus no se palrava castellanu y s'entendía perfetamenti el portugués, precisamenti polo que se apareci al estremeñu ena raya i se gastavan tolas palabras que se divan dixiendu ena palramenta.

El estremeñu es un continu drentu delas lenguas romancis dela parti ocidental, arrayá-lu es impossibli, lo mesmu que ponel arrayu a otras lenguas romancis. Lo prencipal es concencial i hazel conoceoris los propius estremeñu del patrimoniu que tienin i precural componel los grandis poblemas sociolingüísticus que tien, enantis que los filológicus.

Con esti autu i la proyeción nel Ateneu de Territoriu de Bandolerus, premera película ralizá éntegramenti en estremeñu serraillanu, sostribá en jechos rialis acaecíus nel siglo XIX por mé dela vía del bandoleru “El Cabrerín”, el mundu leíu de Caçris está siendu tamién conoceol dela raliá del estremeñu.

IMAGEN: Ismael carmona nel Ateneu de Caçris

 *Retrataúra Carlos del Sol. Fuente OSCEC 2015.

Este diario lo hacemos todos. Contribuye a su mantenimiento

ING Direct - Sierra de Gata Digital
Nº CC ES 80 1465 010099 1900183481

Chalra estremeñu nel Ateneu de Caçris